Els acudits del Napi
cosa que m’ajuda molt a fer mes suportable el meu dia
a dia de vaca, però avui no puc mes que reproduir-lo al
meu bloc (perquè per alguna cosa el tinc)i penso que això
mes que un acudit es la realitat del llarg pont que està a
punt d’acabar, crec que es la FOTO...
i que be que s’ho han passat les meves amigues del Pirineu
sense tants d'aldarulls i tenint que fer de vaca tot el dia davant
dels turistes "forfeteros", "goreteros" que trenquen la pau amb
la seva invasió, ai las modes !!! aviat voldran anar a esquiar
per les vacances d’agost.
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
posted by Katerina at 1:44 p. m.
1 Comments:
Senyora vaca,
li he dedicat un poema al blog del senyor Saragatona. Li copio aquí:
Temps era temps hi hagué una vaca cega,
Que topava per boscos i fondals,
En tot moment semblava estar de pega,
Era l’ase dels cops de tots els mals.
Després, en temps de nova rebel·lia
Hi hagué una vaca de la mala llet,
Es defensava com un brau, corria,
I agrejava el seu líquid a pleret.
Vaques d’ahir, diverses i mutables,
No tenien caràcter oportú
Per respondre a temps nous i variables,
Per formar part del segle vint-I-u.
I vet aquí que un dia s’albirava
Al fons d’una pantalla resplendent
Una vaca vermella, roja, blaja,
Vestida de parracs o casament.
Una vaca senzilla i bonhomiosa,
Vestida cada dia d’un color,
Amb estampats de flors color de rosa
O amb estels fets de màgica claror.
Una vaca, però, que quan volia,
Sabia ser rebel i intel·lectual,
Anava amb avioneta, conduïa,
Una vaca d’avui, doncs, molt normal.
Visca sempre la vaca Katerina,
Que és una vaca com avui cal ser,
Ni cega ni enutjada amb la veïna,
Una vaca de camp i de carrer...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home