La Júlia m’ha dedicat un poema

La Júlia de “La panxa del bou” un dels blocs mes interessants de la xarxa m’ha dedicat un poema, estic tan contenta i emocionada que no m’ho acabo...
Diu la Júlia:
La Katerina és un símbol del país, variable, a voltes creativa, conformada amb formes clàssiques, rebel a voltes... Certament, és molt, molt important, més del que ella mateixa es pensa.
I el poema… Una passada ¡!!

Temps era temps hi hagué una vaca cega,

Que topava per boscos i fondals,

En tot moment semblava estar de pega,

Era l’ase dels cops de tots els mals.

Després, en temps de nova rebel•lia

Hi hagué una vaca de la mala llet,

Es defensava com un brau, corria,

I agrejava el seu líquid a pleret.

Vaques d’ahir, diverses i mutables,

No tenien caràcter oportú

Per respondre a temps nous i variables,

Per formar part del segle vint-I-u.

I vet aquí que un dia s’albirava

Al fons d’una pantalla resplendent

Una vaca vermella, roja, blava,

Vestida de parracs o casament.

Una vaca senzilla i bonhomiosa,

Vestida cada dia d’un color,

Amb estampats de flors color de rosa

O amb estels fets de màgica claror.

Una vaca, però, que quan volia,

Sabia ser rebel i intel•lectual,

Anava amb avioneta, conduïa,

Una vaca d’avui, doncs, molt normal.

Visca sempre la vaca Katerina,

Que és una vaca com avui cal ser,

Ni cega ni enutjada amb la veïna,

que sap anar pel camp... i pel carrer.

Soc molt feliç... tralarà, tralarà lara, lara
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu